L’arquitectura islàmica és caracteritza per la construcció d’edificis no massa alts que estan en harmonia amb el paisatge.
Estan realitzats amb materials pobres com el maó i el guix, per això, és molt important la decoració dels interiors que cobreix aquests materials amb d’altres com rajoles i guix que plasmen motius vegetals – ataurics - , geomètrics - llaceries – i cal.ligràfics que doten de gran bellesa els interiors.
L’edifici més característic de l’arquitectura islàmica és la mesquita, lloc destinat a l’oració i no pas un temple. Els musulmans per resar només necessiten un espai per agenollar-se i estar orientats cap a la Meca , la seva ciutat sagrada .
La planta de la mesquita és un simple rectangle. La mesquita està formada per un pati – shan -, on es troben el minaret - torre des de la qual el muetzí crida a l’oració als fidels cinc vegades al dia -, i la font - sabil – per purificar-se abans d’entrar a resar.
La sala d’oració o haram està formada per diverses naus separades per columnes, en aquest espai se situen els fidels per resar. El mur de la quibla és el que indica l’orientació cap a la Meca, per diferenciar-lo s’hi troba el mihrab, una petita capella buida. Davant el mihrab està la maqsura, espai destinat al califa.
Els sostres de les mesquites són lleugers i estan aguantats per pilars i columnes. Els arcs més habituals en aquesta arquitectura són el de ferradura, polilobulats i de mig punt.
Les voltes que cobriran els espais són las de creueria, gallonades, calades i de mocàrabs.
A l’arquitectura islàmica és molt important la decoració interior, que pot arribar a amagar els elements constructius de l’edifici. Els elements decoratius, de formes abstractes, crearan espais de gran bellesa en barrejar perfectament guixos i ceràmiques.
VIDEO
