-->
“Però també sentí l’atracció del món àrab. Tenia 18 anys (Pere III el Cerimoniós) quan el Papa el recriminà per les seves familiaritats amb joves sarraïns i perquè li agradava vestir-se de vegades a la manera musulmana i, ja vell, el 1381, féu traduir l’ al-Corà a la llengua catalana. Diversos llibres àrabs de medecina foren traslladats al català durant el seu regnat i destacà entre ells l’Alcoalí, tractat d’oftalmologia, la versió de la qual s’encarregà al famós Joan Jacme (el “Johannes Jacobi” tan exalçat pels historiadors de la medecina ), professor de Montpeller i metge de Pere III el Cerimoniós, del rei de França i dels Papes d’Avignon.
Rubió i Balaguer, Jordi. “Història de la Literatura Catalana I” Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1984, pp.133
L’art islàmic serà una barreja d’elements recollits dels diferents pobles conquistats. Els àrabs eren pobles nòmades del desert sense tradició artística, que assimilaven les cultures i l’art dels pobles vençuts.
L’any 622 marca l’inici de la religió islàmica coincidint amb la fugida – Hègira – del profeta Mahoma cap a la Meca.
Després de la mort de Mahoma la seva religió s’estendrà ràpidament, i unirà els pobles àrabs des de la Península Ibèrica fins a l’Índia.
La religió islàmica és monoteista - creu en un únic Déu - , el seu profeta és Mahoma que va escriure l’Alcorà, el llibre sagrat dels musulmans que conté les normes i obligacions del fidels, com:
- Professió de fe "Allah és Déu i Mahoma el seu profeta".
- Resar 5 vegades al dia de cara a la Meca.
- Donar almoines.
- Dejunar un mes a l’any (Ramadà).
- Peregrinar a la Meca una vegada a la vida.
L’art islàmic estarà molt vinculat a la seva religió. És un art multicultural, que es produirà a la Península Ibèrica, Nord d’Àfrica, Àsia Menor, Síria, la antiga Mesopotàmia i l’Índia, tots aquests llocs només tenen en comú la religió islàmica.
L’arquitectura serà l’activitat més destacada de l’art islàmic. L’edifici més característic de l’arquitectura islàmica és la mesquita.
L’Alcorà no permet la representació de figures humanes o animals dins d’edificis religiosos, per tant, no hi haurà escultura i pintura. La decoració es basarà en motius abstractes, vegetals, geomètrics i cal·ligràfics. Només en els palaus apareixeran escultures i pintures de tipus profà.
Tots els artistes que varen treballar realitzant les obres de l’art islàmic van ser anònims.
A la Península Ibèrica el territori controlat per l’Islam es va anomenar Al-Andalus. Aquesta dominació, però, no va encabir sempre el mateix territori.
La conquesta va començar a l’any 771 a Tarifa (Cadis) i en el moment de màxima expansió les seves fronteres gairebé abastaven tota la Península, després van anar reduint-se de nord a sud fins que l’any 1492 va rendir-se l’últim regne musulmà peninsular: el nasrí de Granada.
