L’Alhambra és un palau edificat pels monarques de la dinastia nassarita al segle XIV. Situada en el turó més alt de la ciutat de Granada – conegut com la Sabika -, està perfectament adaptada al paisatge.
Exteriorment fa la impressió de ser una fortalesa massissa i inexpugnable, pel volum de les seves compactes muralles, però a l’interior trobem un refinat palau, amb espais plens de bellesa i d’harmonia.
Les muralles estan fetes d’argamassa, d’una tonalitat vermellosa per la argila utilitzada en la seva fabricació. Aquest color dóna nom al palau (Al-hambra vol dir la vermella).
L’Alhambra no té façana principal, la seva planta és complexa i irregular, quasi laberíntica. És una mena de petita ciutat formada per diversos palaus. Les estances de l’Alhambra estan organitzades al voltant de patis rectangulars, com el dels Lleons – conegut amb aquest nom per la font sostinguda per lleons de pedra - , o el dels Arrayanes . A tots els patis d’aquest palau hi trobeM l’aigua i la vegetació, ambdós són elements importants de l’arquitectura granadina.
Els materials de construcció utilitzats en aquest edifici foren fonamentalment pobres: maó per als murs, fusta per a la marqueteria dels sostres, guix per els revestiments de les parets, rajoles per l’ampli sòcol.
Per als musulmans l’arquitectura no ha de ser eterna, car d’acord amb el pensament religiós musulmà, l’únic permanent és Déu - Allah - . A l’Alhambra quasi cap material és durador, tret del marbre utilitzat en les columnes i els terres, per donar-los frescor quan caminaven amb els peus nus.
El contrast entre la llum dels diferents patis i l’ombra de les estances, unit amb el murmuri de l’aigua de les fonts, dels estanys i els canals, barrejat amb l’olor de les plantes dels seus patis i jardins donen a aquest palau un ambient diferent als coneguts a occident. Quan es camina per les diferents estances de l’Alhambra tens la sensació de ser en un lloc ple de vida i digne del més exigent príncep.
L’Alhambra és un monument catalogat com a Patrimoni de la Humanitat.
VIDEO
LA MITAD INVISIBLE
Exteriorment fa la impressió de ser una fortalesa massissa i inexpugnable, pel volum de les seves compactes muralles, però a l’interior trobem un refinat palau, amb espais plens de bellesa i d’harmonia.
Les muralles estan fetes d’argamassa, d’una tonalitat vermellosa per la argila utilitzada en la seva fabricació. Aquest color dóna nom al palau (Al-hambra vol dir la vermella).
L’Alhambra no té façana principal, la seva planta és complexa i irregular, quasi laberíntica. És una mena de petita ciutat formada per diversos palaus. Les estances de l’Alhambra estan organitzades al voltant de patis rectangulars, com el dels Lleons – conegut amb aquest nom per la font sostinguda per lleons de pedra - , o el dels Arrayanes . A tots els patis d’aquest palau hi trobeM l’aigua i la vegetació, ambdós són elements importants de l’arquitectura granadina.
Els materials de construcció utilitzats en aquest edifici foren fonamentalment pobres: maó per als murs, fusta per a la marqueteria dels sostres, guix per els revestiments de les parets, rajoles per l’ampli sòcol.
Per als musulmans l’arquitectura no ha de ser eterna, car d’acord amb el pensament religiós musulmà, l’únic permanent és Déu - Allah - . A l’Alhambra quasi cap material és durador, tret del marbre utilitzat en les columnes i els terres, per donar-los frescor quan caminaven amb els peus nus.
El contrast entre la llum dels diferents patis i l’ombra de les estances, unit amb el murmuri de l’aigua de les fonts, dels estanys i els canals, barrejat amb l’olor de les plantes dels seus patis i jardins donen a aquest palau un ambient diferent als coneguts a occident. Quan es camina per les diferents estances de l’Alhambra tens la sensació de ser en un lloc ple de vida i digne del més exigent príncep.
L’Alhambra és un monument catalogat com a Patrimoni de la Humanitat.
VIDEO
LA MITAD INVISIBLE
