“El meu Senyor és Allah, el meu profeta Mahoma; la meva llei és el Corà, la meva orientació és(...)la que està a la Meca; els meus germans són tots els creients...” Las mil i una nits
Amb l’arribada d’Abd –al – Rahman I l’any 756, la ciutat de Còrdova inicia una etapa de prosperitat econòmica. En el segle X era una metròpoli rica , amb més de 80.000 botigues – la ciutat de Lleó , a Castella, amb prou feines arribava a la dotzena – que podia competir amb la rica Constantinoble.
Un dels millors edificis d’aquella època és la Mesquita de Còrdova, una de les joies més valuoses de tota l’arquitectura d’Al- Andalus i edifici clau per a tot l’art musulmà.
--> Un dels millors edificis d’aquella època és la Mesquita de Còrdova, una de les joies més valuoses de tota l’arquitectura d’Al- Andalus i edifici clau per a tot l’art musulmà.
La mesquita és un lloc per a l’oració. Té una estructura molt simple, ja que per fer les seves oracions els musulmans només necessiten agenollar-se i estar orientats cap a la Meca.
La Mesquita de Còrdova és de tipus hipòstil, és a dir, que la seva sala d’oracions (haram) està construïda amb moltes columnes, aquest és el tipus de mesquita més antic, i sembla que està inspirat en la casa que tenia Mahoma a la ciutat de Medina.
La Mesquita de Còrdova era una aljama o mesquita del divendres. Aquest és el dia de descans de l’Islam i la població de la ciutat es reunia per resar. Còrdova era la capital del Califat, així doncs, aquesta mesquita era la més important de l’Al Andalus.
La seva magnífica sala d’oracions i l’ornamentació interior ens mostra la riquesa i delicadesa d’una cultura que va deixar la seva empremta a la Península Ibèrica.
